Tot i que tinc tendència a llegir molt més assaig que no pas noveŀla, també hi ha algunes obres de ficció que m'han agradat especialment. Els best sellers tipus grans conspiracions de societats secretes a traves del temps, però, em semblen directament infumables. I una pèrdua de temps quan hi ha tantes grans obres mestres de la literatura universal de tots els temps que encara no he llegit.
 |
Permagel Club Editor 1959, S.L.U. |
|
Vaig agafar aquesta novel·la amb moltes ganes i il·lusió perquè havia llegit diverses crítiques que, unànimement, la deixaven molt bé. I potser per aquell conegut efecte decebedor que acostumen a presentar les coses en què posem moltes expectatives o per qualsevol altre raó però la veritat és que em va costar molt enganxar-m'hi. Tot i estar indubtablement ben escrita l'estil a mi m'ha semblat innecessàriament artificiós, massa rebuscat, com si diguéssim poc espontani. A més el personatge se'm feia més i més desagradable i antipàtic a cada pàgina la qual cosa no m'ajudava gens a connectar amb la història. I no és que esperi que tots els personatges hagin de desenvolupar rols d'heroi ni res semblant i està clar que amb els losers s'han escrit grans pàgines de la literatura però la pulsió autodestructiva de la protagonista, personatge molt ben construït d'altra banda |
 Incerta glòria
Joan Sales |
Incerta Glòria Club Editor 1959, S.L.U. |
|
Lectura pendent des de fa molt, em vaig decidir a prioritzar-la perquè tenia la peŀlícula esperant i, com és natural, volia tenir primer l'input de la història original en noveŀla. M'ha costat acabar-la. No és que no m'hagi agradat però jo no he sabut veure aquella gran obra mestre que hi ha un acord majoritari a considerar-la. Potser hauré de rellegir-la d'aquí a un temps per copsar-la una mica millor. Ara per ara he de dir que em sembla una obra sobrevalorada. D'entrada són dues o tres noveŀles diferents, els personatges em semblen força inversemblants i el to que se'n desprèn de la lectura em resulta trist i decebedor. Possiblement siguin només prejudicis ideològics i és probable que si la torno a llegir d'aquí un temps la meva mirada estigui més preparada i pugui fruir-la millor. Ja m'ha passat abans. Veurem. |
 Bartleby, l'escrivent
Herman Melville |
Bartleby, l'escribent Grup editorial 62, SLU. Barcelona 2009 |
|
Per una d'aquelles casualitats de la vida que semblen indicar-te el camí a seguir, en un període de temps breu vaig sentir a la ràdio i també llegir en premsa un parell o tres de cops la coneguda referència al "preferiria no fer-ho" que sempre m'havia semblat intrigant. Com que es tractava d'un d'aquells clàssics de lectura eternament pendent, quan vaig ensopegar al taulell de la llibreria amb una edició amb propostes didàctiques per a Secundària i traducció d'en Miquel Desclot, un nom que per si sol ja és tota una garantia de qualitat pel que a literatura es refereix, vaig saber que havia de comprar-lo! I si bé recordo amb més emoció la ja molt llunyana lectura de Moby Dick, he d'admetre que m'ha agradat força. |
 El Tsunami
Joan B. Culla |
El Tsunami Raval Edicions SLU. Portic Barcelona 2017 |
|
Amb el seu estil rigorós i a la vegada didàctic i amè, el professor B. Culla fa una revisió detallada i força exhaustiva del que s'ha esdevingut no només en els partits sinó a la política i la societat catalana en les últimes décades. Com ens té acostumats i és habitual en ell, sempre que manifesta una opinió o fa algun judici de valor el sustenta sobre dades objectives difícilment contestables. Estic segur que fins i tot aquells que seguim amb interès els temes polítics trobarem en el llibre claus i explicacions en les que potser no havíem pensat. O si més no ens farà recordar fets i moments que potser ja no teníem tan presents i que poden ajudar a entendre el que està passant ara mateix. Un llibre imprescindible per tots aquells que seguim i estem interessats en el decurs de la política en general i de la política catalana en particular. |
 El ordenador y el cerebro
John Von Neumann |
El Ordenador y el cerebro Antoni Bosch Editor. Barcelona 1980 |
|
Sovint es considera que l'ordinador, tal i com el coneixem avui en dia, és una obra col·lectiva, producte de les aportacions de diversos creadors i tot i que en gran part és així, hi ha un parell de persones que van concebre els fonaments a partir dels quals treballarien molts altres amb posterioritat. Un d'ells va ser John Von Neumann, autor d'un dels textos fundacionals de la computació moderna, l'informe First Draft on a Report on the EDVAC, de juny del 1945, va deixar sense acabar, a causa de la seva prematura mort, aquestes notes que preparava per a unes conferències que la universitat de Princeton l'havia convidat a donar. Amb una intenció divulgativa i un llenguatge molt entenedor fins i tot per a no experts, reflexiona sobre les analogies i les diferències entre els processos que duen a terme el cervell i els ordinadors. També fa una menció al treball de l'altre gran responsable d'aquesta creació, Alan Turing i deixa clara la seva importància en la gènesi del concepte d'ordinador de propòsit general. |
 Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo
Pascual Serrano |
Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo Editorial Península. Madrid. Maig 2009 |
|
Jo diria que és una obra de lectura obligada per a qualsevol persona amb esperit crític que vulgui aprofundir en el coneixement de com els grans mitjans ens manipulen i poder tenir una mirada una mica menys vulnerable a aquesta manipulació. Imprescindible per tothom que estigui interessat en l'actualitat nacional i internacional i per tots aquells que segueixen habitualment les informacions dels mitjans. Exceŀ·lentment documentat, aquest llibre desenmascara les estratègies de desinformació dels grans grups mediàtics i aporta llum sobre les motivacions que porten al pensament únic i les visions unívoques de la realitat que la majoria de diaris i televisions ofereixen. |
 Adéu a la universitat: l'eclipsi de les humanitats
Jordi Llovet |
Adéu a la universitat: l'eclipsi de les humanitats Galàxia Gutemberg. Barcelona 2011 |
|
L'autor ens ofereix una visió desencantada d'una universitat i una societat en què les humanitats, i la cultura en un sentit ampli, pateixen un notable desprestigi. Els seus punts de vista poden ser més o menys compartits però la seva mirada és sempre extraordinàriament lúcida i les seves crítiques, a voltes descarnades, de vegades subtils, sempre estan ben sustentades per raonaments impecables. Tanmateix és un llibre amè, fàcil de llegir i molt sovint divertit. |
 Los nuevos amos de la escuela
El negocio de la enseñanza
Nico Hirtt |
Los nuevos amos de la escuela Publicaciones digitales. Universitaria |
|
En els temps que corren sembla que el futur de l'escola ha de passar necessàriament per la panacea de les mal anomenades competències bàsiques i, per descomptat, per la utilització de tota una panòplia d'estris tecnològics. Així, quan encara no sabem treure partit als ordinadors, ja ens presenten com a imprescindibles les tauletes i sense solució de continuïtat els smartphones i embolica que fa fort... Qualsevol persona interessada en l'educació hauria de llegir aquest llibre per conèixer les veritables claus i motivacions de fons que guien les decisions dels nostres responsables polítics. |
